Hi ha projectes que naixen amb data de caducitat i altres que, discretament, aspiren a quedar-se. Sustainable Bodies és d’aquests últims. L’Associació Cultural Tabalà ha tancat després de 18 mesos de treball aquest projecte europeu desenvolupat amb entitats de Grècia i la República Txeca, amb un objectiu tan clar com incòmode: parlar de la higiene íntima, del cos i del seu impacte ambiental sense disfresses ni eufemismes.
El procés no ha sigut ràpid ni superficial. S’ha investigat, s’han fet enquestes i entrevistes amb alumnat, s’han testat tallers en context real i s’ha ajustat cada detall fins a trobar un equilibri entre rigor i utilitat. El resultat final no és un document per arxivar, sinó un conjunt de materials didàctics preparats per a ser utilitzats directament, principalment amb alumnat de 1r a 4t d’ESO, i amb una aposta metodològica clara: que siguen joves menors de 25 anys qui dinamitzen els tallers.
Els recursos, disponibles actualment en anglès, valencià, grec i txec —i oberts a ser traduïts a qualsevol altre idioma per part d’entitats interessades— es poden consultar a les webs dels socis del projecte:
No és només un repositori: és una invitació directa a utilitzar-los.
Si s’hi accedeix, el recorregut és clar i sense excuses:
• Dirigir un taller complet a partir de l’arxiu “guió taller sustainable”, on es troben els passos detallats, el joc, l’enllaç a les preguntes per al Kahoot i la resta de materials necessaris.
• Recolzar-se en el suport visual amb el document “canva cossos valencià”, pensat per a facilitar l’explicació dels continguts.
• Entendre el projecte d’un cop d’ull amb el document “panfleto cossos”, que en sintetitza els punts clau.
• Treballar també en anglès amb el document “script sustainable workshop” (guió del taller) i el “canva anglès” (suport gràfic corresponent).
A partir d’ací, el que es demana és senzill però no còmode: posar-ho en pràctica. Activar la participació, generar debat, tocar els productes, qüestionar hàbits i experimentar amb alternatives. Parlar del cos i del consum sense evitar la incomoditat, perquè és precisament ahí on alguna cosa es mou.
El projecte es tanca en termes administratius, però deixa oberta una escletxa clara: que aquests materials circulen, s’adapten i arrelen en altres contextos. En un temps ple de discursos buits sobre sostenibilitat, Sustainable Bodies proposa una cosa més modesta i més radical alhora: canviar pràctiques quotidianes. I això, encara que no faça soroll, és on comença tot.
associaciotabala.com 